Pyrénées Stories

Unes postres típiques del Dia de Meritxell

El 8 de setembre també té un component gastronòmic que guarda una relació amb la llegenda de la creu de set braços

El Dia de Meritxell és un dia molt especial per Andorra.  Cada 8 de setembre, els andorrans lloen a la seva patrona, la Mare de Déu de Meritxell, però més enllà de la celebració religiosa l’efemèride també té un component gastronòmic. I és que un dels elements emblemàtics d'aquesta jornada és la coca dels set braços, una delícia que s'elabora específicament per a aquesta ocasió. Aquesta coca, amb la seva forma característica i el seu sabor inconfusible és la cirereta d’un dia que simbolitza la unitat i la identitat andorrana.

Des de ja fa uns anys, la fleca de l’Espícula de Pyrénées Andorra elabora dues varietats de la coca dels set braços inspirada en la creu dels set braços. Es tracta d'una coca de brioix rodona, amb uns talls al perímetre imitant els set braços, que pot estar guarnida amb préssec dolç i melmelada de saüc o bé de xocolata, anous i brownie molt. Aquestes dues varietats ja estan disponibles a l’Espícula que també es venen per encàrrec trucant al 880 375 o bé fent-lo, presencialment, a l’Espícula.

Coneixes la llegenda de la creu dels set braços?

A la vila de Prats hi vivia un noi una mica poruc que tremolava només de pensar que el diable podia anar a trobar-lo algun dia. Els joves del poble van tenir la mala idea d’enviar-lo a Canillo a buscar vi a canvi de convidar-lo a berenar. Com que s’hi resistia i per tal que no tingués por, li van donar una escopeta i el van enviar cap a Canillo.

Quan va arribar a Canillo ja començava a fer-se fosc. Va anar a recollir el vi i, com que hi havia molta gent, va deixar l’escopeta. Quan l’hostaler va haver despatxat tots els clients, va donar una ullada a l’arma en veure que estava mal carregada. Creient que era a causa d’un oblit, va carregar-la bé, no fos cas, va pensar, que l’amo de l’escopeta hagués de defensar-se d’un animal i l’arma no li respongués.

El noi va recollir l’escopeta i va agafar el camí de tornada a Prats. Mentrestant, els seus amics li tenien preparada una sorpresa... De cop i volta, va aparèixer una forma blanca que gesticulava en mig del camí. El xicot no s’ho va pensar dues vegades: va disparar i va arrencar a córrer cap a casa cridant que havia mort el diable. La resta de nois se’n van burlar i van convidar-lo a tornar al lloc a veure el diable mort. Quan van arribar, es van trobar que el seu amic havia desaparegut i que el diable se l’havia endut.

La creu tenia set braços, com set eren els joves que van voler burlar-se del seu amic. Un d’ells va desaparèixer, i, estranya coincidència, la creu també va perdre un braç.