LLibres per sortir de l'hivern

11 «En el teu procés d'escriptura per a El Esplendor, esmentes que la idea ha estat present durant anys. Com ha evolucionat la història de Rebeca i César des de la seva concepció inicial fins a la versió final que coneixem avui?» Cada història necessita el seu temps i, en el cas de El Esplendor, han estat anys. Si donés un cop d'ull ara a les primeres anotacions que vaig fer de la novel·la, crec que trobaria alguns elements que han estat presents des de la seva concepció: el tema de la identitat i, també, el d'una elit que està més enllà de qualsevol esquema moral. A aquestes idees, afegiria la professió de la protagonista: vaig llegir un article sobre els despatxos d'advocats que es dediquen a buscar hereus de persones que han mort sense deixar testament i em va semblar que era perfecte per a un thriller, per la qual cosa té de detectivesca aquesta professió. Però, a nivell argumental, la novel·la va néixer amb la imatge d'una noia presa d'una crisi de catatonia després de fer un viatge de treball, una crisi que és conseqüència d'una experiència traumàtica. Què li ha passat a aquesta noia? Què ha sofert perquè el seu cos reaccioni d'una manera tan violenta? Aquestes preguntes són el disparador de la trama. Aquí estan els primers esbossos de Rebeca i César. Des d'aquest moment, com a escriptor, viatjo al costat dels personatges i intent resoldre el misteri. La resta dels elements de la novel·la no va arribar immediatament, sinó a poc a poc, i no va ser fins que vaig donar amb l'illa de Alderney, el lloc on es desenvolupa bona part de la novel·la, que vaig estar segur que tenia totes les peces del puzle. «La novel·la aborda temes complexos com la identitat i la moralitat a través dels personatges que busquen redefinir-se. Quin missatge esperes que els lectors s'emportin sobre la cerca d'identitat en un món que sovint sembla superficial i materialista?» Jo no pretenc deixar un missatge amb la novel·la, però sí que el lector es plantegi algunes qüestions. El passat dona forma a la nostra identitat, què succeeix quan ocultem o neguem aquest passat?, és possible construir una personalitat nova eliminant aquest passat? I, d'altra banda, en aquesta societat capitalista en la qual no sembla haverhi més déu que els diners, què és el que ens mou?, quin és l'objectiu de les nostres vides? I si la resposta és l'èxit o el poder, el tenir accés a tots els luxes que hi ha al nostre voltant, és això suficient per a sentir-se realitzat?, podem construir la nostra identitat en funció d'aquesta meta? Aquestes són les preguntes que hi ha sota una trama que, d'altra banda, no deixa respir. «Has esmentat que l'ocupació nazi en Alderney va ser una peça clau en la construcció de la narrativa. Com vas equilibrar la ficció amb la realitat històrica per a assegurar-te que la representació d'aquests esdeveniments fos respectuosa i veraç, sense que la novel·la es convertís en un estudi històric?» La troballa de Alderney, aquesta petita illa del canal de la Mancha que, com les altres, va ser ocupada pels nazis durant tota la Segona Guerra Mundial, va resultar clau en aquesta novel·la, però també corria el risc que aquest passat, que, d'altra banda, és molt potent, es mengés d'alguna manera la història. D'aquí ve que la seva presència estigui molt mesurada: s'explica allò que és fonamental per a entendre als personatges i la realitat d'aquest territori. Aquesta és una història de ficció, encara que s'aixequi sobre un fet històric. En aquest sentit, per respecte a tots aquells que van morir o van sofrir tortures en l'enorme camp de concentració que va ser Alderney, molts dels quals eren espanyols, he volgut ser el més veraç possible. No és fàcil, perquè la documentació sobre el dia a dia de l'ocupació nazi en Alderney és escassa i, a vegades, contradictòria. No es va investigar i es va tapar sota un vel de silenci fins als anys vuitanta. Per això, he recorregut sobretot als testimoniatges dels pocs supervivents. Tot el que es compta en les pàgines de El Esplendor, cadascuna de les crueltats dels guàrdies nazis i la vida dels presoners en els camps de concentració, neix del relat d'aquells que el van viure en primera persona. Agustín Martínez El Esplendor Publicitat

RkJQdWJsaXNoZXIy NDM0NTQ=